Violència sobre la sexualitat en les dones- Introducció

Huertas Lorente, Cristina, i Roselló Román, Elisabet.

La societat medieval, com la resta de les societats patriarcals, va exercir una violència estructural sobre el col·lectiu de les dones. La diferència de poder, de decisió i d’acció entre els homes i les dones és presentada com a “natural” i transmesa de generació a generació perpetuant un sistema de desequilibri que és molt dur que trencar ja que, qui ho intenta, és considerat antisocial i allunyat de la comunitat. Els dissidents es converteixen en transgressors de l’ordre i són estigmatitzats. En aquesta etapa es donava un sistema de dominació de les dones per part de la societat patriarcal, d’articulació de la immensa majoria de les capacitats jurídiques a les que van ser sotmeses i d’assignació d’un paper centrat en la vida familiar.

Les dones podria semblar, a simple vista, que eren considerades com a menors d’edat de forma permanent, sempre sota el control d’un home, i les seves conductes havien de ser vigilades. Una manera d’aconseguir el controls sobre les dones destaca la violència de l’home contra elles. En realitat, una dona, sempre pertanyia a un home: el seu pare, un familiar responsable o el seu marit. Una dona era un bé o objecte de domini feudal. Servia per la procreació de la família, la cura dels infants, i la cura de la llar, així com d’ajuda suplementària en les feines domèstiques i agrícoles o manufactureres. Una dona era un objecte d’intercanvi, que devia arribar a un marit, usualment del seu mateix estament, verge, pura i honesta.

La violència estructural de gènere marca en l’Edat Mitjana no només les actituds i comportaments de gènere, sinó que classifica les dones, per principi, com menors i pitjors que els homes en tots els àmbits possibles. Aquesta circumstància reforça l’actuació sobre elles en totes les etapes de la vida i legitima l’apropiació de qualsevol dona per part de l’home. Ells estableixen com ha de cuidar el seu cos, el que ha de vestir, com i a on ha de sortir, el que ha d’escollir, com ha de pensar, veure, sentir...

També convé les seves etapes biològiques en funció del cicle reproductiu i els assigna un nom en funció de si realitza o no la seva sexualitat. Per tant, la seva sexualitat està vigilada, controlada i dominada. Per tant, les dones podien ser: verges, casades, vídues o monges i aquestes categories eren les úniques possibilitats permeses. La bondat femenina estava completament unida a l’ús ordenat del cos en matèria sexual, és a dir, al bon comportament sexual. Era bona la dona casada que guardava fidelitat al seu marit, la soltera que no mantenia relacions sexuals...

Aquelles dones que trenquessin les normes o interpretessin la realitat de manera diferent eren condemnades, reprimides i castigades per la societat, la família o l’home al qui ella estigués subordinada. Llavors, eren considerades tan violentes com les pitjors criminals i transgressores de l’ordre establert, pagant per això. També es castigava les que no complissin el contracte familiar i sexual, com les adúlteres o les que eren sospitoses d’introduir fills bastards en el si del seu matrimoni; les que realitzessin activitats no assignades a les dones, és a dir, envair espais públics i prohibits, fora de tenir cura de la llar i la família i de la reproducció. Llavors podien ser acusades de bruixes, heretges, alcavotes o altres noms que els causarien càstigs i a vegades la mort. Les dones, per tant, podien estar sotmeses a una violència sobre la seva sexualitat, tipus de violència que s'entén com totes aquelles actituds violentes i de control sobre la sexualitat dels individus i que, d’una manera o d’una altra, coartaven la llibertat dels mateixos.

Aquesta violència no només es donava dins del matrimoni, sinó també fora. Si la dona no estava sotmesa a un marit, ho era a un pare o tutor i per extensió a una família. Representava l’honor, la virtut, i un objecte patrimonial, gairebé, més. Per aquestes raons, s'ha de tractar aquesta violència dins i fora del matrimoni per separat i veure les diferents manifestacions que tenia.